Yamandú Canosa (Montevideo 1954)

Ha estat seleccionat al costat dels curadors David Armengol i Patricia Betancur per representar Uruguai en la biennal de Venècia al maig 2019, amb l'exposició La Casa empàtica.

EL PRÒXIM DIJOUS 25 D'OCTUBRE CELEBREM EL finissage DE LA SEVA EXPOSICIÓ Revisiting HOTEL NADA

Carrer Trafalgar 36, Barcelona.

19.30 HRS.

Revisiting HOTEL NADA  

Pintures i dibuixos dels anys 90

Durant els anys 90, Yamandú Canosa va començar a treballar en el projecte Hotel Nada (1991-1993), que va desenvolupar en diferents exposicions a la Galeria Benet Costa i a la Galeria Ciento de Barcelona, al Centre de Lectura de Reus ia la Galeria Rian Van Rijsbergen de Rotterdam. La totalitat del projecte es va exposar al CASM de Barcelona i en els centres d'art La Regenta i La Granja de les Illes Canàries. Revisiting Hotel Nada recupera un conjunt d'obres significatives d'aquest projecte, acompanyades per altres peces que pertanyen al seu entorn conceptual, com Incident Aleph de 1996.

Hotel Nada és l'antecedent de les operacions en el "paisatge del llenguatge" que van ser el centre de l'exposició retrospectiva El árbol de los frutos diferentes de 2011, a la Fundació Suñol de Barcelona. Yamandú Canosa repassa aquest període en una entrevista recent *: ... "D'alguna manera, el 1988 vaig posar les bases conceptuals de tots els treballs posteriors. Va ser un alliberament. Va aparèixer tot un món pel qual passejar i començar a dialogar amb la contemporaneïtat. Idees que s'han anat ampliant, matisant i articulant fins avui.

I van aparèixer conceptes que adjetivaban el pla de representació: el pla com cartografia, el pla com pell, el pla com a espai còncau o el temps de la mirada.

En el projecte Hotel Nada (1991-1993) va aparèixer la cartografia com a subjecte, a partir -per descomptat- d'aquell dibuix mític que Torres García va fer a Montevideo en 1935.

** Vaig descobrir la capacitat narrativa de la cartografia. Però la gènesi del projecte Hotel Nada va ser una altra visita als límits, que em va suggerir la lectura d'Edie, l'estupenda biografia d'Edie Sedgwick, musa d'Andy Warhol. En el llibre es descriu l'ambient del Chelsea Hotel de New York a mitjans dels 60, on desenes de personatges vivien a la vora de l'experiència, en el límit, sobre el qual caminaven com maldestres equilibristes. Els títols de les obres del projecte Hotel Res eren números d'habitacions. Però el subjecte d'Hotel Nada era la construcció del sentit. Les imatges o les paraules es combinaven trencant les cadenes metafòriques, saturaven el plànol amb combinatòries que donaven senyals equívoques sobre la possibilitat de construir sentit. La paraula Nada es referia al que no nomenat, al que estava fora del paisatge del llenguatge o en el seu límit. M'imaginava com un quintacolumnista del llenguatge, boicotejant la possibilitat de sentit. D'alguna manera, el programa d’Hotel Nada era el revers formal del projecte minimalista, però amb la mateixa utopia de cancel·lar el sentit. Per descomptat que vaig fracassar en l'intent, però va ser una experiència apassionant, que va deixar el rastre de desenes d'obres i la possibilitat d'abundar en l'obertura de recursos formals i conceptuals.”